És per la gran majoria la vida un regal? Potser. Almenys per mi, sí. Som nosaltres els que hem d'utilitzar-la? Òbviament. Ara bé, res és fàcil. Molts fem ús d'ella però a sovint d'una manera incorrecta.
La indecisió és a voltes un gran inconvenient. T'atures a pensar i veus com gaudeixes d'un present més que decent, però el que no veus és la clemència. Penses que ho tens tot i en res ho perds. Per què? Doncs en aquest cas, per indecisió. Moltes veus ataquen i amb un objectiu clar. Tot i això, el cor és qui té el poder...o això vull pensar. Si no segueixes al cor és per falta de decisió, i si no saps que triar, sempre acabes amb el camí més fàcil. Asseguro que el camí més fàcil és el més enganyós. Per prendre'l pots acabar atacant l'ètica i la moral, encara que a molts això no els importa...
Com superar això? No ho sé, no ho tinc clar...Vaja, jo també sóc indecís. Però, no importa. Per què? Perquè tot està en la ment. Ahir deia blanc i avui dic negre? Sí, però en l'aspecte quotidià. En un període d'una estima longeva no pots caure en la indecisió. I si veus que vas a caure, per molt que ho vegis estrany, segueix el cor.
La ment és un dels motors de la nostra capacitat, i la seva tasca és fer que funcionem. Tanmateix, amb ella podem actuar malament. Sempre que volem arribar on fa mal, utilitzem la ment...però sempre que no volem sofrir, ens ataca. La ment, plenipotenciària dia rere dia, és capaç d'ajudar-nos a superar un problema, és capaç de crear un problema però recordeu, també és capaç d'aconseguir que no l'oblidem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada