Emocionalment.

Sempre, absolutament sempre, surt el sol. Ja poden vindre moments complexes, ja poden apropar-se problemes, però no patiu. Tot té solució si nosaltres ens ho proposem.

Constantment sofrirem, en tota mesura. Enfront això, hem d'enfortir-nos. Ningú és sabedor del destí, ningú coneix el futur. Malgrat això, no hem d'ancorar-nos en el passat. Hem de fer cas al present. Hem d'anar amb cura.

Molts busquen la perfecció, però a voltes la busquen incorrectament. Està bé fer les coses amb un objectiu, i està bé voler complir eixe objectiu d'una manera immillorable. Però compte, de vegades entrem en l'error. Buscar la perfecció no implica no equivocar-se. Errar és de mestres, errar és aprendre, i aprendre és millorar. No tots ens adonem però tots els errors porten al mateix destí, el destí de la superació. No hem de tindre por als problemes, no hem d'acovardir-nos davant un possible fi.

Superar-se a un mateix està lligat a la confiança personal. Saber que ha arribat la fi d'una etapa és important, però saber que ets capaç de superar-ho és important i útil, molt útil. Amb tota una vida per davant, seria de covard no voler gaudir-la. Jeu a terra tu i la teva dignitat. Plora, desfoga't, recorda i assimila. Quan t'apareguin pensaments, no canvies de pensar, afronta'ls i seràs més fort.

Ni rencor ni ressentiment, gratitud per una etapa ja viscuda i sobretot gratitud per haver après. Tots aquells defectes m'estan servint i m'estan enorgullint. És ara quan parlo en singular, perquè per molta empatia d'altres, no hi ha res com sofrir un sol.

I és que penso molt, a voltes massa, però ja sabeu que diuen...qui no es consola és perquè no vol. O tal vegada perquè no pot, hé ací la intel·ligència emocional de cadascú.