U.

Pensava que seria més fàcil, però no. Em sento feble, sense cap base que em protegeixi. Estic tot sol en un món on habitava des de fa temps. Ara, tinc el recolzament de molts. Ara, abans, en un futur, seré el mateix. La meva essència no canvia ni canviarà.

Les adversitats foren creades per ser superades. Encara que molts dubteu, van ser creades per així ajudar a l'ésser. Sense elles, nosaltres no ens enfortiriem amb el pas del temps.

Estic orgullós d'haver anteposat els valors a l'orgull. Sé qui sóc, i com sóc. Sé que tot costa, i que tot esforç té la seva recompensa. Tal vegada el destí m'estigui guardant un lloc. On? No ho sé, el futur és impredictible.

Estava i estic en un estat de gratitud constant. Abans, per uns motius, ara, per uns altres. Segueixo la meva línia, Tinc tres pilars fonamentals. És cert que ara m'adono més de tot, de tot allò que es va volatilitzar, però tant és, Em servirà per al futur, per aprendre, res més.

Sóc fort i a l'hora feble. Em costa però em veig capacitat. I com digué Castuera-Micher, "quan un sacseja el calaix dels records, són els records els que acaben sacsejant a un".