Com us sentiu?

Temps fa ja que em corre una inquietud per la ment. Temps fa ja que veig una supremacia en la societat. Temps fa ja que penso. Temps fa ja que em qüestiono el perquè. Temps en fa...

Grups de joves. Uns més grans que d'altres, uns més o menys madurs. Uns amb els fums pujats, d'altres amb ganes 'd'aprendre'. El perquè de les cometes? De seguida.

Sóc conscient de la rapidesa amb la qual els joves creixen hui en dia. Mai hagués pogut imaginar-me que amb nou anys un xiquet jugaria a la PlayStation 4 o que un xiquet de deu anys tindria un smartphone. Fins on hem arribat? Complexa pregunta, però amb resposta. Més tard tractaré aquest tema. Tornem on abans. La joventut s'ha convertit en una guerra contra l'autoritat psicològica. El voler ser més que la resta puja l'autoestima d'un, i aconseguir-ho és fàcil. Ara pensareu, per què diu que és fàcil? Bàsicament perquè el rerefons d'aquest desig moral és el trencament de la dignitat d'un. Com més persones humiliades en la societat més facilitats tenen els joves avars de reconeixement neci. Quina és la solució a això? Tallar, sense dubte. Com? Rescatant els valors humans, rescatant la igualtat en tots els àmbits.

Ara per ara, fas una ullada per una de les xarxes més utilitzades del món i et trobes amb moltes curiositats. La primera, l'abundància de fotografies. El narcisisme ha augmentat i per tant, les mostres d'ell. Imatges banals que sols busquen més de 100 likes. Tant els importarà si no compleixen amb les normes de la xarxa, tant els importarà si no són ètiques, tant els importarà donar-li una excessiva importància als comentaris.
La segona i última, la supremacia dita anteriorment. No he pogut aguantar més. Poden amb mi. Capaços d'enutjar-se per un simple cigarret però incapaços de apagar la càmera de vídeo en moments de baralla. Capaços algunes de criticar a les esquenes pel simple fet de tenir una bona vida. La gelosia arriba a superar a la germanor. No sóc un novell en el món tecnològic social, per això veig amb els meus propis ulls com una persona pot arribar a seguir a centenars de persones a l'Instagram per després despatxar-la del seu cercle d'amistat virtual. Amb aquest acte queda reflectit el que vull fer-vos veure. També podria parlar d'aquella gent que no sols té com a objectiu arribar als 1000 seguidors, sinó que també busca una estètica sorprenent en les seves fotografies, i per això es copia d'altres, però el text es passaria de mesura.

Espero que pugueu reflexionar sobre aquest tema tan vist en la nostra societat. Mai oblideu que tots som persones i hem de tractar-nos com cal, sense supèrbia ni altivesa.

Una abraçada.

Sempre, significatiu.

A dia d'avui, vivim en una brega constant amb nosaltres mateixos. La societat, fruit del desig de superioritat, no s'adona de la manca d'empatia. I és que, per a molts, el voler quedar per sobre d'algú és ineludible a causa de la sacietat d'autoritat.

- Et passa alguna cosa? Necessites ajuda?
- T'agrairia que em deixessis sol.
-Va, home. En aquests moments no puc deixar-te sol. Conta'm.
                                           
                                                          [...]

Busques l'equilibri i et trobes amb veus que et traven el camí. Finalment, apareix una llum en la foscor anomenada solitud. Allunyar-te del planeta terra va bé de tant en tant. Et qüestiones sense parar el perquè de tots aquests errors que t'han dut a la desorientació interior. Amb temps per reflexionar, arribes al final d'aquest túnel pel qual tots passem. Cal trobar-se amb pedres per poder apreciar la seva preciositat més tard.

Creus que has trobat un mètode infal·lible per demostrar-li al món la teva resistència moral, però no. Arriba un moment en què una veu perfora les teves orelles amb intenció d'ajuda. Repeteixo, intenció. No et queda una altra. El futur receptor insisteix i tu cedeixes. Un cop explicat el problema, pares i escoltes. En només tres minuts, el teu cap s'il·lusiona amb rebre suport, però no. L'empatia és substituïda pel desig de superioritat. El teu problema sempre serà menor, i les teves possibles solucions sempre seran patètiques. Res pots fer quan t'enfrontes a aquests casos. Res pots fer per canviar la supremacia per la compassió. És inútil però cert.

Així és l'ajuda avui dia. Hi ha intencions però no millora. I és clar, per a què transmetre-ho si res canviarà? Tot segueix igual i ningú fa res. Molts s'ho plantegen però no efectuen una possible solució.

Res més a dir davant aquesta imperfecció. Només ... sort i paciència, la necessitareu.