Una mirada al present.

És el que hi ha. Naixem per tindre un final, però també per passar per un present. Presents que a voltes fan mal, però segueixen sent presents.

De tot es surt, quan un menys s'ho espera. Nosaltres només volem nadar, només volem fluir per aigues, aigues que de vegades són perilloses, però no ho aparenten. Estem plens d'energia, de ganes de sobreviure a qualsevol adversitat, dintre o fora de l'aigua. Estem preparats per servir a qui necessite ajuda, a qui necessite una mà, a qui necessite sentir allò que anomenem estima. Per moltes pedres que puguem trobar, el riu seguirà fluint, i arribarà un moment on tal vegada prenguem mal. En eixa més que probable situació, riguem. Sí, riguem. Riguem perquè ens hem equivocat, hem après. Riguem perquè som cada dia més forts, perquè volem, perquè podem, perquè ho necessitem. Riguem perquè el riure és la millor arma en front la multitud de problemes que ens ofereix la vida.

Traguem eixe caràcter que ens defineix, eixa força interna que ens protegeix, eixe cor que ens lliga a les passions. Traguem les millors eines per administrar l'orgull, l'ira i algun que altre possible pensament. Siguem freds, gèlids, i mirem de mostrar allò que sentim, allò que volem deixar escapar. Tot naix, però tot mor. Tot comença, però tot acaba. Tota oportunitat pot esfumar-se en qualsevol segon, per qualsevol motiu. Tot sentiment pot desaparèixer per molt que al subjecte li dolgue.
Tots podem plorar, però sobretot, tots podem RIURE.